PANEM ET CIRCENSES IV

LA TAUROMÀQUIA A ROMA.

Juli Cèsar, acostumat a dur a Roma tots aquells espectacles de les terres que conqueria, va introduir aquest espectacle a càrrec de cavallers tesalienses. L'espectacle taurí, anomenat Tauromachia (pronunciada tauromàquia) es desenvolupava en els amfiteatres romans, igual com altres simulacions de batalles i lluites per entretenir el poble romà.

La Tauromachia va formar part de l'entreteniment romà i va seguir indissolublement lligada als espectacles que es donaven en circs i amfiteatres, com a part d'aquests. Això va provocar que, després de la desaparició gradual d'aquests espectacles a Roma, passés el mateix en el territori grec conquistat. No obstant això, en zones com la Península Ibèrica seguirien existint espectacles taurins.

PANEM ET CIRCENSES III

BESTIARII: LLUITES AMB ANIMALS.

Aquests espectacles es celebraven al circ o en l'amfiteatre. Van ser introduïts a Roma al segle II a.C. A partir d'August es van unir als jocs de gladiadors com una manifestació més del poder de l'imperi. Aquests animals procedien d'arreu de l'imperi, però gairebé tots provinents d'Àfrica o d'Àsia (elefants, lleons, tigres blancs, etc.).

Tipus de espectacles:

• Exhibicions senzilles en què les feres domèstiques feien coses insòlites (panteres tirant de carros, lleons dipositant conills a terra sense fer-los mal, tigres llepant la mà del domador, elefants agenollats, etc.).

• Dols a mort entre bèsties ferotges a les que se'ls incitava a la ferocitat lligant per parelles, llançant-los ninots, o donant-los amb punxes i foc. Els encarregats d'això eren els bestiaris, que també s'encarregaven de rematar als animals.

• Venationes (caceres) en què participaven els bestiarii i els caçadors (venatores). Els primers feien aquesta activitat obligats pels tribunals de justícia. Els bestiaris eren semblants als gladiadors i anaven armats amb ganivet i venable, en canvi els venatores eren superiors als bestiarii. Els venatores solien ser d'Àfrica i practicaven a la sorra les arts cinegètiques del seu país. Utilitzaven llances, javelines, destrals, etc. Tots dos vestien túniques curtes amb cinturons i sandàlies altes, es valien de fuets per captar l'atenció de les feres i solien estar acompanyats per gossos de caça. Juli Cèsar va incorporar a aquests espectacles l'acció d'assetjar els bous amb genets que els perseguien.

• Damnatio ad bèsties (condemnats a les bèsties): dones i homes havien de purgar les seves culpes perint a la sorra davant de les temibles urpes d'aquestes feres. Abans que el condemnat entrés a la sorra uns encarregats feien que les feres es enfurecieran, mitjançant ninots de colors que se'ls llançaven, punxant-los i cremant-los. Posteriorment això es va aplicar als cristians com a càstig.

PANEM ET CIRCENSES II

PRINCIPALS TIPUS DE GLADIADORS.

• Els samnites prenien el seu nom d'un armament especial pres del poble homònim que es componia d'un gran escut oblong, un casc amb visera, cresta i cimera de plomes, un ocrea a la cama esquerra, una mena de braçal de cuir o metall que cobria en part l'espatlla al braç dret i una espasa curta. Va ser el primer tipus de gladiador a aparèixer.

• Els mirmillons es distingien pel seu casc de vores amplis amb una alta cresta, que els donava aspecte de peix. Portaven túnica curta, cinturó ample, armadura a la cama esquerra i en el seu braç dret i el clàssic escut rectangular corbat del legionari romà. La seva arma era l'espasa curta i recta del legionari o gladius, d'on els gladiadors prenen el seu nom.

• Els tracis comptaven amb un petit escut rectangular o parmula (d'aprox. 60 x 65 cm) i una espasa molt curta amb fulla lleugerament corba amb l'objecte d'atacar l'esquena desarmada del seu oponent. La seva indumentària incloïa armadura a les dues cames (necessàries donat el reduït del seu escut), protector per l'espatlla i braç de l'espasa, pollera curta amb cinturó ample i casc amb ploma lateral, visor i cresta alta. Derivat del guerrer grec de Tràcia, com el seu nom ho indica.

• Els laquearii eren uns gladiadors que van aparèixer en els últims temps de l'Imperi i que anaven escassament armats. La seua característica era l'ús del llaç.

• Els hoplomacs portaven armadura completa, composta de casc amb visera, cuirassa i ócreas. El seu escut era circular, a semblança del que usava la infanteria grega.

• Els gladiadors que combatien a cavall (equites) portaven un casc amb visera tancada, els braços embolicats en corretges per arma ofensiva tenien el spiculum i per arma defensiva la parma.

• Els que combatien sobre carros (essedarii) volien imitar les hàbils maniobres dels guerrers bretons, manera de combatre que va ser introduït a Roma per César.