PANEM ET CIRCENSES III

BESTIARII: LLUITES AMB ANIMALS.

Aquests espectacles es celebraven al circ o en l'amfiteatre. Van ser introduïts a Roma al segle II a.C. A partir d'August es van unir als jocs de gladiadors com una manifestació més del poder de l'imperi. Aquests animals procedien d'arreu de l'imperi, però gairebé tots provinents d'Àfrica o d'Àsia (elefants, lleons, tigres blancs, etc.).

Tipus de espectacles:

• Exhibicions senzilles en què les feres domèstiques feien coses insòlites (panteres tirant de carros, lleons dipositant conills a terra sense fer-los mal, tigres llepant la mà del domador, elefants agenollats, etc.).

• Dols a mort entre bèsties ferotges a les que se'ls incitava a la ferocitat lligant per parelles, llançant-los ninots, o donant-los amb punxes i foc. Els encarregats d'això eren els bestiaris, que també s'encarregaven de rematar als animals.

• Venationes (caceres) en què participaven els bestiarii i els caçadors (venatores). Els primers feien aquesta activitat obligats pels tribunals de justícia. Els bestiaris eren semblants als gladiadors i anaven armats amb ganivet i venable, en canvi els venatores eren superiors als bestiarii. Els venatores solien ser d'Àfrica i practicaven a la sorra les arts cinegètiques del seu país. Utilitzaven llances, javelines, destrals, etc. Tots dos vestien túniques curtes amb cinturons i sandàlies altes, es valien de fuets per captar l'atenció de les feres i solien estar acompanyats per gossos de caça. Juli Cèsar va incorporar a aquests espectacles l'acció d'assetjar els bous amb genets que els perseguien.

• Damnatio ad bèsties (condemnats a les bèsties): dones i homes havien de purgar les seves culpes perint a la sorra davant de les temibles urpes d'aquestes feres. Abans que el condemnat entrés a la sorra uns encarregats feien que les feres es enfurecieran, mitjançant ninots de colors que se'ls llançaven, punxant-los i cremant-los. Posteriorment això es va aplicar als cristians com a càstig.