LA FAMILIA ROMANA I

En els primers temps de Roma existia el concepte de Gens. Aquest era entès com un grup polític, religiós i familiar a on els membres es consideraven descendents per línia masculina d'un avantpassat comú. L'autoritat la exercia el més ancià, donaven culte a aquest avantpassat comú i tots tenien un nom en comú (gentilici).

A partir del segle IV a. C. es va donar un procés de disgregació progressiu de la Gens que va donar origen a la família. Aquesta estava composta per tots els que vivien baix l'autoritat del cap de família o Pater familias, inclosos els esclaus.

El dret romà distingia quatre tipus diferents de família:

Família agnaticia: era un conjunt de persones que estava baix la mateixa potestat domèstica, o que ho estarien si el comú pater no hagués mort, per línia d'home. La mort de l'ascendent no implica la dissolució del vincle fins al sisè grau.

Família cognaticia: s'entenia així al parentiu per consanguinitat natural. És a dir, les persones vinculades per la procreació i el naixement. Es compon d'un tronc comú i dues línies:

Línia recta: Aquells que descendeixen uns dels altres. Pot ser ascendent o descendent. Per exemple: pare, fill, nét, besnét, etc.

Línia col·lateral: Aquells que no descendeixen uns dels altres però tenen un tronc comú. Per exemple: germans.

Família gentil: el conjunt de persones que tenien en comú la mateixa base que la família agnaticia, és a dir, la gens. No obstant això, es consideren graus més llunyans, amb la condició que els involucrats se sentin parents.

Família per afinitat: és aquella composta per un dels cònjuges i els agnados o cognados de l'altre. Per comptar els graus, es compta com si un cònjuge ocupara el lloc de l'altre en la seva família.