L'EDUCACIÓ A ROMA I: L'EDUCACIÓ TRADICIONAL.

L'antiga educació romana descansa sobre la noció fonamental del respecte al costum ancestral, el anomenat mos maiorum. Revelar aquest costum a la joventut és la tasca essencial de l'educador.

El marc de tal formació és la família. La família és el mitjà natural on ha de créixer i formar-se el xiquet. Fins i tot en l'època de l'Imperi, quan la instrucció col·lectiva a l'escola és ja un costum arrelat des de molt temps enrere, es discuteixen encara els avantatges i els inconvenients de tots dos sistemes, i no sempre es renuncia al vell mètode que retenia els xiquets a la casa familiar.

En roma no es confia l'educació del xic a un esclau, sinó que és la mare mateixa la que educa el seu fill. Quan la mare no n'hi havia prou per a exercir aquesta funció, es triava com institutriu dels fills de la casa a alguna parenta venerable, d'edat madura. Des dels set anys endavant el xic s'allibera de la direcció exclusiva de les dones i passava a dependre de son pare. Les filles, en canvi, romanien més temps a casa, a l'ombra de la seua mare, dedicades a filar la llana i als treballs domèstics. Com que no podien participar en els actes de la vida pública, no es considerava important que reberen la mateixa educació que els xics.

L'educació familiar concloïa cap als setze anys. L'adolescent es despullava de la toga brodada i de les altres insígnies que simbolitzaven la infància, i vestia des d'aquest mateix moment la toga viril. Encara que des d'aquest instant ja es comptava entre els ciutadans, la seva formació encara no s'havia completat: abans de començar el seu servei militar havia de consagrar normalment un any a l’anomenat tirocinium fori (l’aprenentatge de la vida publica).

Llevat d'excepcions, no era ja el pare el que s'encarregava d'això, sinó algun vell amic de la família, algun polític carregat d'anys, d'experiència i d'honors. Al cap de l'any acabava el tirocinium fori i el jove romà partia per enrolar-se en l'exèrcit. El joves nobles continuaven seguint-li els passos a algun polític d'èxit. El mateix passava amb la carrera militar. Durant el primer any es prestava servei com a soldat ras, i al cap d'un temps deixaven de ser soldats per servir com a oficials de l'estat major.

Resum tret de STANLEY F. BONNER (1984), La educación en la antigua Roma, Barcelona y HENRY-IRENEE MARROU (1971), Historia de la educación en la antigüedad, Madrid.