L’HABITATGE A L'ANTIGA ROMA

     En els seus inicis les cases romanes eren unes senzilles cabanes amb forma circular (Tugurium) que estaven rematades amb un sostre en forma cònica. Més endavant van ser substituïdes per les cabanes etrusques, de planta rectangular amb una entrada que anava a donar a un vestíbul central amb pati per on se suposa que sortia el fum i que més endavant es convertiria en un atri amb font.

     Posteriorment ja es van començar a distingir diversos tipus d'habitatge que es van anar diferenciant al llarg del temps deixant diversos tipus d'immobles que depenien bàsicament de l'economia dels seus residents. Entre els habitatges podem distingir:

DOMUS

      La Domus era un habitatge que derivava de la casa etrusca i hel·lenística, normalment d'una sola planta i habitada per una família. S'accedia a ella per l'entrada principal que estava elevada sobre el nivell del carrer i generalment estava ornamentada per pilastres que tenien la funció d'emmarcar la porta. En algunes d'aquestes Domus, al costat de l'entrada podien trobar dues habitacions, que podien obrir-se al carrer i ser utilitzades com a locals comercials (Tabernae), on es venien els productes collits a les terres de l'amo, o eren llogades a terceres persones .

     En accedir a l'habitatge es passava al vestibulum. D'aquí es passava al Atrium, que consistia en un gran pati central amb una obertura rectangular al sostre anomenat compluvium per on entrava llum, aire i també l'aigua de la pluja que es recollia en un petit estany central (impluvium). Servia de centre distribuïdor de tot l'immoble i era utilitzat per la família per rebre els clients, celebrar cerimònies de culte als avantpassats, casaments, etc.

    Al voltant de l'Atrium es distribuïen les diferents dependències de l'habitatge: les Cubícula o dormitoris; el Triclinium; el Tablinium o arxiu familiar i el Lararium, una fornícula destinada al culte familiar amb imaginis maiorum (retrats dels avantpassats més il·lustres).

      A la part posterior de la Domus estava l'Hortus o hort. Per influència grega, amb el pas del temps apareix un segon pati anomenat Perystilum. Sense poder-los assignar un lloc fix estan la cuina i el bany.

      De vegades la Domus podia arribar a tenir dues plantes, en aquests casos els dormitoris es traslladaven a la part superior. Comptaven amb escàs mobiliari, hi havia poques finestres i generalment eren fredes i humides al seu interior. Les habitacions s'escalfaven per mitjà d'estufes de bronze o brasers, i s'utilitzaven torxes, espelmes i llums d'oli per il·luminar l'habitatge. La decoració era sumptuosa, el sòl solia ser de marbre o mosaic, en les parets es pintaven magnífics frescos i es podien trobar estàtues de ceràmica per tot l'immoble.

INSULAE

La majoria de la població de Roma vivia en apartaments de lloguer anomenats Cenacula, dins de blocs de cases anomenades Insulae. Per fora, les Insulae oferien un aspecte magnífic, blocs de 300 o 400 metres quadrats construïts en diversos pisos d'alçada. Algunes van arribar a tenir una alçada de 6 o 7 pisos.

Però, més enllà de l’aparença, les Insulae estaven construïdes amb materials barats i de mala qualitat pel que era normal que estigueren en constant amenaça d'enfonsament o incendi.

Tenien una distribució molt semblant als blocs i pisos d'avui en dia, però no comptaven amb aigua corrent, cuina ni bany. Els excrements es dipositaven al peu de l'escala (dolium) en un recipient comú o simplement eren tirades per les finestres.

VILLAE

Eren residències senyorials aïllades de la ciutat. En elles els propietaris, que tenien casa a Roma, passaven llargues temporades per recuperar-se del cansament d'activitats polítiques o militars. Podem distingir dos tipus:

Villae suburbanae: Estaven situades a l'extraradi de les ciutats i generalment eren residències sumptuoses i àmplies, adornades amb luxe i destinades a l'oci de la família on els propietaris podien descansar de les activitats de la urbs.

Villae rusticae: és la part agrícola de l'heretat, on es troben terres de conreu, pastures i dependències relacionades amb l'explotació econòmica: cuina, estables, habitatges dels treballadors, etc.