L'EDUCACIÓ A ROMA II: LES ESCOLES DE PRIMÀRIA.

Entre els tres tipus d'escoles que existien a Roma destaca en primer lloc l'escola primària en la qual els xiquets, acompanyats per un esclau (paedagogus), ingressaven als set anys i era coneguda com el Ludus litterarius.

L'escola no era un establiment monumental: el magister es conformava amb un local (pérgula) preferentment obert sobre els pòrtics del fòrum. La classe s'impartia gairebé a la intempèrie. Els alumnes, asseguts en escambells sense respatllers, s'agrupaven al voltant del mestre que s'asseia a la seua cathedra, situada a la part alta d'una estrada.

El programa de l'escola primària es basava en aprendre a llegir i escriure. Es començava per l'alfabet i pel nom de les lletres. De les lletres es passava a les síl·labes i després a les vocals aïllades. L'ensenyament de l'escriptura s'encarava simultàniament amb la lectura.

Al costat de la lectura i de la escriptura es trobava associada la recitació: els xiquets aprenien de memòria textos breus, no només per formar el seu esperit sinó també per exercitar la seua memòria.

Finalment, el càlcul. Aprendre a calcular consistia en l'aprenentatge del vocabulari numèric. Se'ls ensenyaven nombres, fraccions, ... I, per simplificar els comptes, usaven l'àbac.

Els nens romans solien escriure sobre tauletes de cera (tabellae) i usaven uns punxons afilats fets de ferro o bronze per escriure les lletres, fent petites incisions a la suau cera de la taula. El punxó s’anomenava stilus, i tenia un extrem pla per poder esborrar.

Resum tret de STANLEY F. BONNER (1984), La educación en la antigua Roma, Barcelona y HENRY-IRENEE MARROU (1971), Historia de la educación en la antigüedad, Madrid.