L'EDUCACIÓ A ROMA III: EDUCACION SECUNDÀRIA I SUPERIOR.

Un altre tipus d'escola romana és la secundària en la qual el nen ingressa cap als onze o dotze anys. Aquesta escola secundària era coneguda com l'escola del grammaticus.

L'ensenyament del grammaticus latinus equival a la que proporcionava Grècia. Presenta els dos aspectes característics de la gramàtica hel·lenística: Methodice I Historice, és a dir, l'estudi teòric de la llengua correcta i l'explicació dels poetes clàssics.

Els textos es dictaven i els alumnes havien d'aprendre a pronunciar-los correctament i llegir-los amb sentiment, havien de comprendre el text i aprendre passatges de memòria. Els autors més llegits eren Homer, Virgili, Ciceró, Terenci, etc. A més del llatí, aprenien grec, que generalment el seu paedagogus ja els havia ensenyat des de petits. Posteriorment també s'ensenyava geografia, mètrica, mitologia, física..., disciplines tècniques o científiques.

L'educació superior estava destinada als joves de 17 a 20 anys que volien dedicar-se a l'oratòria, la vida pública o la política. Les classes eren impartides pel rhetor, generalment grec i cobrava quatre vegades més que el grammaticus.

Els alumnes aprenien les regles de la retòrica, filosofia i de l'oratòria. Els exercicis eren escrits i orals, elaboraven lloances, discussions, narracions i oralment practicaven l'eloqüència dels seus discursos.

Hi havia dos tipus d'exercicis: els Suasoriae, que eren discursos sobre temes històrics, monòlegs en els quals personatges famosos de la història valoren els pro i els contra abans de prendre una decisió; i les Controversiae, discussions entre dos alumnes que defensaven punts de vista contraris sobre temes judicials.

L'oratòria era fonamental per a participar en la vida pública, però amb el temps va passar a ser usada pels advocats. Després d'acabar els seus estudis de retòrica, els joves més adinerats completaven la seua formació en alguna ciutat grega.

Resum tret de STANLEY F. BONNER (1984), La educación en la antigua Roma, Barcelona y HENRY-IRENEE MARROU (1971), Historia de la educación en la antigüedad, Madrid.